... Una mica trista ...

Admitir que no li agradem a tots... que potser que no ens trobem al mateix moment... que hi ha rotllos per resoldre... i una infinitat de quëstions que m'agradaria que no em deixarem veure el que passa...El Pablo, un dels meus companys de pis, que per cert es molt savi... m'ha dit que està messurant-me. Que ja sap que quan a ell li vinga de gust jo estaré disponible, cosa per la qual es perd tot l'interés... HI AIXÒ EM POSA UNA MICA TRISTA..."... ya estas haciendo queso de la leche de una vaca que no tienes?... UFFFF¡¡¡ Per què fem això?... Si al final te raó amb la frase dels castellets en l'aire... Si es que em veu a kilòmetres i no li queda una altra que sortir corrent. HI AIXÒ EM POSA UNA MICA TRISTA...I ahir va i em truca... i jo el mòbil sense bateria... SI ERA LO MILLOR¡¡¡¡¡ però no, Jo tenia que trucar-li avui... i de segur que ell no m'havera trucat més. Després de 3 setmanes fent-me a la idea que no li interesa tenir res amb mi... Què passa? Si m'ho pot dir més alt, però no més clar¡¡¡ HI AIXÒ EM POSA UNA MICA TRISTA...Com un dia comentava amb el Gonzalo... Tatiana necessites coneixer-te... No podem anar per la vida així... Costa tant posar els peus a la terra i deixar de inventar-nos històries amb gent que no li agrada la literatura... Però per què em truca??? Però quina classe de colegues podem ser???? Si ell no es tonto i ja m'ha vist¡¡¡ Em truca per a saludar??? Es podia reservar una mica de sinceritat... M'ha deixa't cao¡¡ HI AIXÒ EM POSA UNA MICA TRISTA...Hi haura gent que trobarà positiu i econòmic que et deixen claretes les coses... i jo encara soc capaç de guardar una mica d'esperança sota el coixí... però de que vaig¡¡¡¡ Tinc o no tinc motius per a ESTAR UNA MICA TRISTA...... i no te que veure amb ell... només te que veure amb mi ...

... Y COMO HA CAMBIADO TODO... Barcelona

Ya han pasado prácticamente dos años del final y principio de mi nueva vida.
Barcelona, que empezó como un sueño inalcanzable, al que ya renuncié de antemano, se convirtio en un destino, digamos de escape, donde empezar a vivir de nuevo...

Ya llevo casi 9 meses en esta ciudad... y tan sólo hace una semana que aposté por un cambio de piso... Ahora comparto con Gonzalo, John y Pablo... estoy encantada... formamos una peculiar e interesante familia. ME SIENTO MUY BIEN... Antes de decidirme sentí que si elegía cualquier otra casa, siempre me quedaria la duda de qué hubiera pasado con ellos, hecharia de menos el sentimiento que me produjo conocerlos y el mismo ambiente que se respiraba en la estancia, tras abrir la puerta. Su filosofia de vida, con la que sabes que tienes que mojarte, implicarte y compartirte con ellos. Como me alegro de haber tomado esta decisión. És una experiencia de vida, que seguro que me llenará...